dijous, 1 de juliol de 2021

SAVI I GUARIDOR

 Evangeli de (Mc 6,1-6) i comentari de J.A. Pagola

 

Evangeli.-

1 D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2 El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:

--D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?

I no eren capaços d'acceptar-lo. 4 Jesús els digué:

--Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.

5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6 I el sorprenia que no tinguessin fe. (Mc 6,1-6.BIC)

 

Comentari.-

No tenia poder cultural com els escribes. No era un intel·lectual amb estudis. Tampoc posseïa el poder sagrat dels sacerdots del temple. No era membre d’una família honorable ni pertanyia a les elits urbanes de Seforis o Tiberíades. Jesús era un obrer de la construcció d’un llogaret desconegut de la Baixa Galilea.

No havia estudiat a cap escola rabínica. No es dedicava a explicar la llei. No li preocupaven les discussions doctrinals. No es va interessar mai pels ritus del temple. La gent el veia com un mestre que ensenyava a entendre i a viure la vida de manera diferent.

Segons Marc, quan Jesús arriba a Natzaret acompanyat pels seus deixebles, els seus veïns queden sorpresos per dues coses: la saviesa del seu cor i la força guaridora de les seves mans. Era el que més atreia a la gent. Jesús no és un pensador que explica una doctrina, sinó un savi que comunica la seva experiència de Déu i ensenya a viure sota el signe de l’amor. No és un líder autoritari que imposa el seu poder, sinó un guaridor que restableix la vida i alleuja el sofriment.

No obstant això, la gent de Natzaret no l’accepten. Neutralitzen la seva presència amb tota mena de preguntes, sospites i recels. No es deixen ensenyar per ell ni s’obren a la seva força guaridora. Jesús no aconsegueix apropar-los a Déu ni guarir-los tots, com hauria desitjat.

A Jesús no se’l pot entendre des de fora. Cal entrar en contacte amb ell. Deixar que ens ensenyi coses tan decisives com l’alegria de viure, la compassió o la voluntat de crear un món més just. Deixar que ens ajudi a viure en la presència amistosa i propera de Déu. Quan hom s’acosta a Jesús, no se sent atret per una doctrina, sinó convidat a viure d’una manera nova.

D’altra banda, per experimentar la seva força salvadora cal deixar-se guarir per ell: recuperar a poc a poc la llibertat interior, alliberar-se de pors que ens paralitzen, atrevir-se a sortir de la mediocritat. Jesús continua avui «imposant les seves mans». Només es guareixen els qui creuen en ell.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada