Evangeli de (Mc 6,1-6) i comentari de J.A. Pagola
Evangeli.-
1 D'allà,
Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2 El
dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se
n'estranyaven i deien:
--D'on
li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats
per les seves mans? 3 ¿No
és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de
Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
I
no eren capaços d'acceptar-lo. 4 Jesús
els digué:
--Un
profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
5 I
no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts,
imposant-los les mans. 6 I
el sorprenia que no tinguessin fe. (Mc 6,1-6.BIC)
Comentari.-
No tenia poder cultural com els escribes. No era un intel·lectual amb
estudis. Tampoc posseïa el poder sagrat dels sacerdots del temple. No era
membre d’una família honorable ni pertanyia a les elits urbanes de Seforis o
Tiberíades. Jesús era un obrer de la construcció d’un llogaret desconegut de la
Baixa Galilea.
No havia estudiat a cap escola rabínica. No es dedicava a explicar la
llei. No li preocupaven les discussions doctrinals. No es va interessar mai
pels ritus del temple. La gent el veia com un mestre que ensenyava a entendre i
a viure la vida de manera diferent.
Segons Marc, quan Jesús arriba a Natzaret acompanyat pels seus
deixebles, els seus veïns queden sorpresos per dues coses: la saviesa del seu
cor i la força guaridora de les seves mans. Era el que més atreia a la gent.
Jesús no és un pensador que explica una doctrina, sinó un savi que comunica la
seva experiència de Déu i ensenya a viure sota el signe de l’amor. No és un
líder autoritari que imposa el seu poder, sinó un guaridor que restableix la
vida i alleuja el sofriment.
No obstant això, la gent de Natzaret no l’accepten. Neutralitzen la seva
presència amb tota mena de preguntes, sospites i recels. No es deixen ensenyar
per ell ni s’obren a la seva força guaridora. Jesús no aconsegueix apropar-los
a Déu ni guarir-los tots, com hauria desitjat.
A Jesús no se’l pot entendre des de fora. Cal entrar en contacte amb
ell. Deixar que ens ensenyi coses tan decisives com l’alegria de viure, la
compassió o la voluntat de crear un món més just. Deixar que ens ajudi a viure
en la presència amistosa i propera de Déu. Quan hom s’acosta a Jesús, no se
sent atret per una doctrina, sinó convidat a viure d’una manera nova.
D’altra banda, per experimentar la seva força salvadora cal deixar-se
guarir per ell: recuperar a poc a poc la llibertat interior, alliberar-se de
pors que ens paralitzen, atrevir-se a sortir de la mediocritat. Jesús continua
avui «imposant les seves mans». Només es guareixen els qui creuen en ell.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada