Evangeli (Jn 2,13-25) del diumenge 07 de març de 2021, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.- 13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms:
--Traieu
això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
17 Els
seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple
em consumeix.
18 Llavors
els jueus el van interrogar:
--Amb
quin senyal ens demostres que pots obrar així?
19 Jesús
els contestà:
--Destruïu
aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.
20 Els
jueus replicaren:
--Aquest
santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres
dies?
21 Però
ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per
això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que
havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.
23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú. (Jn 2,13-25.BIC) Comentari.- Quan Jesús entra al Temple de Jerusalem no troba gent que cerquen Déu, sinó comerç religiós. La seva actuació violenta enfront de «venedors i canvistes» no és sinó la reacció del Profeta que es troba amb la religió convertida en mercat.
Aquell Temple, cridat a ser el
lloc en què s’havia de manifestar la glòria de Déu i el seu amor fidel, s’ha
convertit en lloc d’enganys i d’abusos, on regna l’afany de diners i el comerç
interessat.
Qui conegui Jesús no s’estranyarà
de la seva indignació. Si alguna cosa apareix constantment en el nucli mateix
del seu missatge és la gratuïtat de Déu, que estima els seus fills i filles
sense límits i només vol veure entre ells amor fratern i solidari.
Per això, una vida convertida en
mercat, on tot es compra i es ven fins i tot la relació amb el misteri de Déu-,
és la perversió més destructora del que Jesús vol promoure. És cert que la
nostra vida només és possible des de l’intercanvi i el mutu servei. Tots vivim
donant i rebent. El risc està en reduir les nostres relacions a comerç interessat,
pensant que a la vida tot consisteix a vendre i comprar, traient el màxim
profit dels altres.
Gairebé sense adonar-nos ens
podem convertir en «venedors i canvistes» que no saben fer altra cosa sinó
negociar. Homes i dones incapacitats per estimar, que han eliminat de la seva
vida tot el que sigui donar.
És fàcil llavors la temptació de
negociar fins i tot amb Déu. Se l’obsequia amb algun culte per quedar bé amb
ell, es paguen misses o es fan prometenses per obtenir d’ell algun benefici, es
compleixen ritus per tenir-lo al nostre favor. El greu és oblidar que Déu és
amor, i l’amor no es compra. Per alguna cosa deia Jesús que Déu «vol amor i no
sacrificis».
Potser, el primer que necessitem
sentir avui en l’Església és l’anunci de la gratuïtat de Déu. En un món
convertit en mercat, on tot és exigit, comprat o guanyat, només la gratuïtat
pot continuar fascinant i sorprenent, ja que és el signe més autèntic de
l’amor.
Els creients hem d’estar més
atents a no desfigurar un Déu que és amor gratuït, fent-lo a la nostra mida:
tan trist, egoista i petit com les nostres vides mercantilitzades.
Qui coneix «la sensació de la
gràcia» i ha experimentat alguna vegada l’amor sorprenent de Déu, se sent
convidat a irradiar la seva gratuïtat i, probablement, és qui millor pot
introduir alguna cosa bona i nova en aquesta societat on tantes persones moren
de soledat, avorriment i falta d’amor.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada