dijous, 4 de març de 2021

L'AMOR NO ES COMPRA

Evangeli (Jn 2,13-25) del diumenge 07 de març de 2021, i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.- 13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms:

--Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.

18 Llavors els jueus el van interrogar:

--Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?

19 Jesús els contestà:

--Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.

20 Els jueus replicaren:

--Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?

21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.

23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú. (Jn 2,13-25.BIC)                                                                                                                                     Comentari.- Quan Jesús entra al Temple de Jerusalem no troba gent que cerquen Déu, sinó comerç religiós. La seva actuació violenta enfront de «venedors i canvistes» no és sinó la reacció del Profeta que es troba amb la religió convertida en mercat.

Aquell Temple, cridat a ser el lloc en què s’havia de manifestar la glòria de Déu i el seu amor fidel, s’ha convertit en lloc d’enganys i d’abusos, on regna l’afany de diners i el comerç interessat.

Qui conegui Jesús no s’estranyarà de la seva indignació. Si alguna cosa apareix constantment en el nucli mateix del seu missatge és la gratuïtat de Déu, que estima els seus fills i filles sense límits i només vol veure entre ells amor fratern i solidari.

Per això, una vida convertida en mercat, on tot es compra i es ven fins i tot la relació amb el misteri de Déu-, és la perversió més destructora del que Jesús vol promoure. És cert que la nostra vida només és possible des de l’intercanvi i el mutu servei. Tots vivim donant i rebent. El risc està en reduir les nostres relacions a comerç interessat, pensant que a la vida tot consisteix a vendre i comprar, traient el màxim profit dels altres.

Gairebé sense adonar-nos ens podem convertir en «venedors i canvistes» que no saben fer altra cosa sinó negociar. Homes i dones incapacitats per estimar, que han eliminat de la seva vida tot el que sigui donar.

És fàcil llavors la temptació de negociar fins i tot amb Déu. Se l’obsequia amb algun culte per quedar bé amb ell, es paguen misses o es fan prometenses per obtenir d’ell algun benefici, es compleixen ritus per tenir-lo al nostre favor. El greu és oblidar que Déu és amor, i l’amor no es compra. Per alguna cosa deia Jesús que Déu «vol amor i no sacrificis».

Potser, el primer que necessitem sentir avui en l’Església és l’anunci de la gratuïtat de Déu. En un món convertit en mercat, on tot és exigit, comprat o guanyat, només la gratuïtat pot continuar fascinant i sorprenent, ja que és el signe més autèntic de l’amor.

Els creients hem d’estar més atents a no desfigurar un Déu que és amor gratuït, fent-lo a la nostra mida: tan trist, egoista i petit com les nostres vides mercantilitzades.

Qui coneix «la sensació de la gràcia» i ha experimentat alguna vegada l’amor sorprenent de Déu, se sent convidat a irradiar la seva gratuïtat i, probablement, és qui millor pot introduir alguna cosa bona i nova en aquesta societat on tantes persones moren de soledat, avorriment i falta d’amor.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada