dijous, 11 de febrer de 2021

ESTENDRE LA MÀ

Evangeli (Mc 1,40-45) del diumenge 14 de febrer de 2021, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 40 Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:

--Si vols, em pots purificar.

41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:

--Ho vull, queda pur.

42 A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. 43 Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. 44 Li digué:

--Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

45 Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu. (Mc 1,40-45.BCI)

 

Comentari.- La felicitat només és possible allà on ens sentim acollits i acceptats. On falta acolliment, falta vida; el nostre ésser es paralitza; la creativitat s’atrofia. Per això una «societat tancada és una societat sense futur, una societat que mata l’esperança de vida dels marginats i que finalment s’enfonsa a si mateixa» (Jürgen Moltmann).

Són molts els factors que conviden als homes i dones del nostre temps a viure en cercles tancats i exclusivistes. En una societat en què creix la inseguretat, la indiferència o l’agressivitat és explicable que cadascú procuri d’assegurar la seva «petita felicitat» al costat dels qui sentim iguals.

Les persones que són com nosaltres, que pensen i volen el mateix que nosaltres, ens donen seguretat. En canvi, les persones que són diferents, que pensen, senten i volen de manera diferent, ens produeixen inquietud i temença.

Per això s’agrupen les nacions en «blocs» que es miren mútuament amb hostilitat. Per això busquem cadascú el nostre «recinte de seguretat», aquest cercle d’amics, tancat a aquells que no són de la nostra mateixa condició.

Vivim com «a la defensiva», cada vegada més incapaços d’escurçar distàncies per adoptar una postura d’amistat oberta cap a tota persona. Ens hem acostumat a acceptar només els més propers. Els altres els tolerem o els mirem amb indiferència, si no és amb cautela i prevenció.

Ingènuament pensem que, si cada un es preocupa d’assegurar la seva petita parcel·la de felicitat, la humanitat seguirà caminant cap al seu benestar. I no ens adonem que estem creant marginació, aïllament i solitud. I que en aquesta societat serà cada vegada més difícil ser feliç.

Per això el gest de Jesús adquireix especial actualitat per a nosaltres. Jesús no només neteja el leprós. Estén la mà i el toca, trencant prejudicis, tabús i fronteres d’aïllament i marginació que exclouen els leprosos de la convivència. Els seguidors de Jesús hem de sentir-nos cridats a aportar amistat oberta als sectors marginats de la nostra societat. Són molts els que necessiten un cop de mà estesa que arribi a tocar-los.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada