dijous, 14 de gener de 2021

FER-SE MÉS CRISTIANS

Evangeli (Jn 1,35-42) del diumenge 17 de gener de 2021, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 35 L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:

--Mireu l'anyell de Déu!

37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:

--Què busqueu?

Ells li digueren:

--Rabí —que vol dir «mestre»—, on t'estàs?

39 Els respon:

--Veniu i ho veureu.

Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.

40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. 41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:

--Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».

42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:

--Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra». (Jn 1,35-42.BCI)

 

Comentari.- ¿Això que visc jo és fe?, com ens fem més creients?, quins passos cal donar? Són preguntes que sento amb freqüència de persones que volen fer un recorregut interior cap a Jesucrist, però no saben quin camí seguir. Cadascú ha d’escoltar la seva pròpia crida, però a tots ens pot fer bé de recordar coses essencials.

Creure en Jesucrist no és tenir una opinió sobre ell. M’han parlat moltes vegades d’ell; potser he llegit alguna cosa sobre la seva vida; m’atrau la seva personalitat; tinc una idea del seu missatge. No n’hi ha prou. Si vull viure una nova experiència del que és creure en Crist, he de mobilitzar tot el meu món interior.

És molt important no pensar en Crist com algú absent i llunyà. No quedar-se en el «Nen de Betlem», el «Mestre de Galilea» o el «Crucificat del Calvari». No reduir-lo tampoc a una idea o un concepte. Crist és una «presència viva», algú que està en la nostra vida i amb qui podem comunicar-nos en l’aventura de cada dia.

No pretenguis imitar ràpidament. Abans és millor penetrar en una comprensió més íntima de la seva persona. Deixar-se seduir pel seu misteri. Copsar l’Esperit que el fa viure d’una manera tan humana. Intuir la força del seu amor a l’ésser humà, la seva passió per la vida, la seva tendresa cap al feble, la seva confiança total en la salvació de Déu.

Un pas decisiu pot ser llegir els evangelis per cercar personalment la veritat de Jesús. No cal saber molt per entendre el seu missatge. No cal dominar les tècniques més modernes d’interpretació. Allò decisiu és anar al fons d’aquesta vida des de la meva pròpia experiència. Guardar les seves paraules dins el cor. Alimentar el gust de la vida amb el seu foc.

Llegir l’evangeli no és exactament trobar «receptes» per viure. És una altra cosa. És experimentar que, vivint com ell, es pot viure de manera diferent, amb llibertat i alegria interiors. Els primers cristians vivien amb aquesta idea: ser cristià és «revestir-se de Crist», reproduir en nosaltres la seva vida. Això és l’essencial. Per això, quan dos deixebles pregunten a Jesús: «Mestre, ¿on vius?», què és per a tu viure? Ell els respon: «Veniu i ho veureu».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada