divendres, 3 de juliol de 2020

APRENDRE DELS SENZILLS

Evangheli (Mt 11,25-30) - Diumenge 5 de juliol de 2020 i comentari de J.A. Pagola

Evangeli.- En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera». (Mt 11,25-30)

Comentari.- Jesús no va tenir problemes amb la gent senzilla del poble. Sabia que l’entenien. El que el preocupava era si algun dia arribarien a copsar el seu missatge els líders religiosos, els especialistes de la llei, els grans mestres d’Israel. Cada dia era més evident: allò que el poble senzill l’omplia d’alegria, a ells els deixava indiferents.
Aquells pagesos que vivien defensant-se de la fam i dels grans terratinents l’entenien molt bé: Déu els volia veure feliços, sense fam ni opressors. Els malalts es refiaven d’ell i, animats per la seva fe, tornaven a creure en el Déu de la vida. Les dones que s’atrevien a sortir de casa per escoltar-lo intuïen que Déu havia d’estimar tal com deia Jesús: amb entranyes de mare. La gent senzilla del poble sintonitzava amb ell. El Déu que els anunciava era el que anhelaven i necessitaven.
L’actitud dels «entesos» era diferent. Caifàs i els sacerdots de Jerusalem el veien com un perill. Els mestres de la Llei no entenien que es preocupés tant pel patiment de la gent i s’oblidés de les exigències de la religió. Per això, entre els seguidors més propers de Jesús no hi va haver sacerdots, escribes o mestres de la llei.
Un dia, Jesús va descobrir a tothom el que sentia en el seu cor. Ple d’alegria li va resar així a Déu: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.»
Sempre és igual. La mirada de la gent senzilla és, d’ordinari, més neta. No hi ha en el seu cor tant d’interès esbiaixat. Van a l’essencial. Saben el que és patir, sentir-se malament i viure sense seguretat. Són els primers que entenen l’evangeli.
Aquesta gent senzilla és el millor que tenim a l’Església. D’ells hem d’aprendre bisbes, teòlegs, moralistes i entesos en religió. A ells els descobreix Déu alguna cosa que a nosaltres se’ns escapa. Els eclesiàstics tenim el risc de racionalitzar, teoritzar i «complicar» massa la fe. Només dues preguntes: per què hi ha tanta distància entre la nostra paraula i la vida de la gent? Per què el nostre missatge resulta gairebé sempre més fosc i complicat que el de Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari