Evangeli.- En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare,
Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu
amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us
ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú
no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el
Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc
benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu
jou és suau, i la meva càrrega lleugera». (Mt 11,25-30)
Comentari.- Jesús no va tenir
problemes amb la gent senzilla del poble. Sabia que l’entenien. El que el
preocupava era si algun dia arribarien a copsar el seu missatge els líders
religiosos, els especialistes de la llei, els grans mestres d’Israel. Cada dia
era més evident: allò que el poble senzill l’omplia d’alegria, a ells els
deixava indiferents.
Aquells
pagesos que vivien defensant-se de la fam i dels grans terratinents l’entenien
molt bé: Déu els volia veure feliços, sense fam ni opressors. Els malalts es
refiaven d’ell i, animats per la seva fe, tornaven a creure en el Déu de la
vida. Les dones que s’atrevien a sortir de casa per escoltar-lo intuïen que Déu
havia d’estimar tal com deia Jesús: amb entranyes de mare. La gent senzilla del
poble sintonitzava amb ell. El Déu que els anunciava era el que anhelaven i
necessitaven.
L’actitud
dels «entesos» era diferent. Caifàs i els sacerdots de Jerusalem el veien com
un perill. Els mestres de la Llei no entenien que es preocupés tant pel
patiment de la gent i s’oblidés de les exigències de la religió. Per això,
entre els seguidors més propers de Jesús no hi va haver sacerdots, escribes o
mestres de la llei.
Un
dia, Jesús va descobrir a tothom el que sentia en el seu cor. Ple d’alegria li
va resar així a Déu: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè
has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.»
Sempre
és igual. La mirada de la gent senzilla és, d’ordinari, més neta. No hi ha en
el seu cor tant d’interès esbiaixat. Van a l’essencial. Saben el que és patir,
sentir-se malament i viure sense seguretat. Són els primers que entenen
l’evangeli.
Aquesta
gent senzilla és el millor que tenim a l’Església. D’ells hem d’aprendre
bisbes, teòlegs, moralistes i entesos en religió. A ells els descobreix Déu
alguna cosa que a nosaltres se’ns escapa. Els eclesiàstics tenim el risc de
racionalitzar, teoritzar i «complicar» massa la fe. Només dues preguntes: per
què hi ha tanta distància entre la nostra paraula i la vida de la gent? Per què
el nostre missatge resulta gairebé sempre més fosc i complicat que el de Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada