dimarts, 4 de febrer de 2020

LA BONA NOTÍCIA DE JESÚS

CRISTIANS
Segle XXI de Gràcia
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Grup de reflexió, debat i acció dins l’església
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Apunts de Salvador Sol -  5a..Trobada (Curs 2019-2020).


EL DÉU DE JESÚS ENCARNAT EN NOSALTRES

«L’encarnació del Fill de Déu ha estat i segueix essent el gran misteri de la humanitat. «A Déu no cal buscar-lo en allò admirable i meravellós, sinó en l’ordinari i quotidià. No cal investigar en les grandeses, sinó rastrejar la petitesa» (Pagola, com,entari a l’evangeli Lc 2.114).

Les narracions mítiques de Mateu i Lluc de l’encarnació de Jesús, pròpies de l’AT, duen un missatge implícit que cal descobrir: Déu, el gran desconegut, s’encarna en cadascú de nosaltres. Maria, en aquest procés, fa el paper de receptora i promotora: el duu a les seves entranyes i en l’evangeli de Joan (Jn 2.5) l’insta a fer el primer gran miracle: convertir l’aigua de les ablucions en el vi de la bona nova.

Jesús no serà ni com David ni com Josep: Emprant la metafísica diríem que «Jesús és el rostre de Déu» (González Faus) i que,, essent com «era de condició divina» (Fl 2,6) s’encarnà com un home en el ventre de Maria.

La humanitat de Jesús, doncs, ens ve de Maria. No cal donar massa voltes en l’aspecte biològic d’aquest fet. Ni ha prou en saber que «de la carn només en pot néixer carn» (cf. Jn 3,6), I que és «Déu qui ens fa néixer de l’Esperit» --tots naixem de l¡Esperit--, i en néixer de l’Esperit se’ns atorga la condició de fills: «Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu» (Rm 8.14), i adquireixen la potestat d’adreçar-se a ell com a «Abba, =Pare!» (Rm 8.15) talment com ho feia Jesús,

L’encarnació de Déu en nosaltres és un fet permanent; no cal celebrar-lo com un esdeveniment, sinó viure-ho en el dia a dia com una realitat..

Maria és la noia del poble «plena de gràcia» que acull l’encàrrec de donar a llum la Llum. I rep la salutació de Gabriel amb alegria i confiança»: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,26-38)
Tanmateix. l’esperit que tots hem rebut no és el d’«d'esclaus», sinó aquell que ens fa ser «temples de Déu». O no sabeu –diu Pau-- que «l'Esperit de Déu habita en vosaltres?» (1Co 3.16) I que heu rebut «els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat?», (Ga 5.22)».

Tal com va fer Maria, nosaltres (jo) hem de donar a llum la divinitat que habita dintre nostre. 

«La presència de Déu en la persona de Jesús, segueix essent un misteri per a nosaltres perquè no acabem de donar el salt des del Déu que ens hem fabricat al Déu que es manifesta en Jesús». (Fray Marcos - Fe adulta).
    



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada