dissabte, 9 de març de 2019

DEJUNI, ORACIÓ I ALMOINA, ELS ANTÍDOTS DE LES TEMPTACIONS


Selecció del comentari a l’evangeli (Lc 4,1-13)

INTRODUCCIÓ

Comença la quaresma. És temps de «retirar-nos al desert» i conèixer millor qui som realment, per a poder obrir-nos a noves rutes.

Jesús va ser temptat, segons els evangelis. Les temptacions són una constant en la vida, les temptacions són el fruit del nostre ego desenfocat.


EXPLICACIÓ

No hem de insistir en que aquests relats no són història sinó una relació de la lluita dels humans entre fets instintiu o biològic d’una banda i de l’altre,tot allò espiritual o transcendent que portem dins.

La realitat és que no necessitem cap enemic que ens tempti des de fora. El mite del mal personificat en el que en diem el «diable» ens ve de dins, neix i creix en cada ésser humà. El mal no ens pot venir de Déu.

El mal és conseqüència d'una intel·ligència limitada. De creure’ns que és bo el que en realitat és dolent. Plantejar una lluita entre el bé i el mal, és pur maniqueisme. La lluita espiritual sempre es dóna entre allò que nosaltres considerem el bé (el mal no altre cosa que el bé aparent) i el bé real.

La primera lliçó que cal extreure d’aquest evangeli és que Jesús es lliure d’aquest bé aparent perquè està ple de l’Esperit. És a dir, està ple de Déu.

Les tres temptacions que ens narren els evangelis són un resum de les temptacions que desenvolupem els humans al llarg de la vida, que fan que prenguem decisions equivocades en relació a nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu.

PRIMERA TEMPTACIÓ: Si ets Fill de Déu. Ser fill de Déu, en sentit semític, és ser fidel a la seva voluntat. Qui fa la voluntat de Déu té Déu de la seva part i el bé li surt de dins i pot convertir les «pedres en pans»; els instints animals en accions humanes encaminades al bé. .

L'antídot d'aquesta temptació és el dejuni. Privar-nos voluntàriament d'allò que és bo per al cos, és la millor manera de entrenar-nos per no cedir, en un moment donat, al que és dolent.

SEGONA TEMPTACIÓ : Si m'adores, tot serà teu. Sovint ens oblidem de Déu i el que adorem és l’ídol. Caiem en mans de la idolatria..

Adorar Déu no és embolcallar-lo amb encens i lloances, sinó en descobrir aquella part de Déu que hi ha dins nostre i fer-lo visible a través de les obres.

L'antídot pot ser l'almoina, en el sentit de donació de nosaltres mateixos en termes de gratuïtat.

TERCERA TEMPTACIÓ : Tira't d'aquí d’alt  a baix. Demostra que ets gran, que tens Déu a la butxaca i pot utilitzar-lo al teu favor.

Compte, que en aquesta temptació el diable fa referència a l‘Escriptura, que segons com es llegeixi pot convertir-se en diabòlica.

La resposta és que cal deixar que Déu sigui Déu. Acceptar la nostra condició de criatura i des d'aquesta condició aconseguir la veritable plenitud.

Déu ja ens ho ha donat tot a tots. Ara ens toca a nosaltres descobrir les possibilitats que tenim de ser, allò que realment podem arribar a ser, sense culpar Déu de les adversitats, temptacions i mancances.

A cada temptació Jesús respon amb paraules de l'Escriptura. Si tenim en compte que aquesta és feta de relats simbòlics, descobrirem el que els evangelistes ens volen dir: Déu per mitjà de la seva paraula vol orientar-nos en la presa de decisions. Però com deia Pau: aquesta paraula és a prop nostra, la tenim als llavis i al cor.
Selecció i redacció: Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada