dijous, 28 de setembre de 2017

L'EVANGELI SEGONS LLUC

Apunts,  1a.Trobada (Curs 2017-2018).


«Tot el que podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquè la lletra mata, però l'Esperit dóna vida. (2Co 3,5-6)
Aquestes paraules de Pau, de qui Lluc era deixeble, són presents en el seu evangeli; no pretén pas narrar la literalitat de l’acció i les paraules de Jesús sinó cpm aquestes foren compreses i predicades pels seus deixebles.
L’autoria d’aquest tercer evangeli va ser certificada el s.II. per lreneu de Lió.
Es tracta d’un evangeli escrit des de les comunitats impulsades per Pau, i va, especialment dirigit als gentils, que pels jueus són pagans, perquè no formen part del poble escollit.
Sembla que «Lluc va quedar impressionat en tenir notícies del personatge Jesús, a qui no va conèixer personalment, però en va veure «el rostre del ressuscitat», en el seu mestre Pau, «transfigurat en el camí de Damasc». (Etienne Charpentier) I, guiat per la seva mirada de historiador i la seva fe de convertit. va intentar descobrir a Jesucrist en aquell nen nascut a Betlem, i en aquell adolescent que es quedà en el temple, als dotze anys, parlant amb els mestres de la llei. I, al mateix temps, descobrir en l’home Jesús, el profeta que orienta tota la seva vida vers Jerusalem, la ciutat en la que els màrtirs donen el seu testimoni».(E.C.) També el va «impressionar profundament l’extraordinària humanitat del Déu que representa Jesús, amb unes entranyes que s’estremien davant de la mare que acabava de perdre el fill i de la increïble amistat que tenia amb els pecadors (=malalts) de qui tothom escapava, i, de les dones que socialment eren menystingudes». El Jesús de Lluc «és un personatge meravellós i inefable, que el presenta com qui fa una confidència sobre el seu ser estimat».
Lluc segueix el cànon establer de dirigir el llibre a un personatge honorable. I ell ho fa,  amb un deixeble honorable de Pau, anomenat Teòfil (nom que vol dir: estimat de Déu), i de forma inèdita l’inicia amb l’anunci i naixement de Joan Baptista per acabar, com tots, amb la mort i resurrecció de Jesús. Però, a diferència dels altres evangelistes escriu un segon llibre, que anomena Fets dels apòstols, en el que narra les aparicions del Jesús ressuscitat i l’activitat apostòlica postpasqual dels seus seguidors: «vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra». (Ac 1,8)   
Aquesta vinguda de l’Esperit, és per a Lluc «l’alegria de Déu de salvar tots els homes» i es fa palès en el seu l’evangeli. «Però es tracte d’una alegria terriblement exigent [...]: ser estimat d’aquesta manera obliga a respondre amb un amor únic que compromet tota la vida».
Lluc, pel seu evangeli, «selecciona i organitza escrits de la tradició, i els redacta segons la seva interpretació personal, la seva idea de Jesús destacant-ne la seva personalitat, particularment, atractiva». «Escrit des de la seva fe profunda, sentint-se vinculat a l’obra de salvació dels creients», S’ha dit que «Lluc és qui destaca en major grau la misericòrdia de Déu encarnada en Jesús».            
Pretén, per tant, «transmetre als lectors la tradició apostòlica -amb clares referències a l’AT.. presentant l’esdeveniment de la «paraula de Déu», que és el mateix Jesús», de qui investiga els orígens i alguns trets de la seva infància.
Abans que jo altres han escrit sobre Jesús, diu a Teòfil-, però vull fer «una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut». (Vg. Lc 1,1-4)
Font: El evangelio según san Lucas, Augustin George. Ed. Verbo Divino
Selecció i redacció: Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada