divendres, 24 de febrer del 2017

La història de Jesús



Apunts,  7a.Trobada (Curs 2016-2017).
  
Els teòlegs de la nova cristologia es preguntaven: qui va ser Jesús? Quina és la seva història real?; Perquè va produir tant d’impacte entre la gent?; Per què les autoritats el van considerar perillós?; Per què va ser crucificat? Què ens diu als homes i dones d’avui?
 1.- La predicació:  Jesús, és la Paraula de Déu, Ell no es centrava en doctrines extenses, ni tampoc parlava de sí mateix. Jesús explicava el Regne amb paràboles: «El Regne de Déu és com... » i seguia una explicació amb analogies que la gent, identificada amb els «benaurats», (Mt 5,3-12) entenien perfectament; significava «Bona nova». (Mc 1,15).
 2. Ministeri: Jesús no es va limitar a parlar sobre la vinguda del Regne. En les coses que ell va fer, el Regne ja hi era present. Cridava els deixebles al Seguiment i a la Resposta; a formar una comunitat de germans i germanes al voltant d'ell, com embrió de l’Església. Va mostrar la seva preferència pels marginats. Es va associar amb els pecadors i els va oferir el perdó. Estenent la ma per a tocar els malalts i guarir-los. Va viure en companyia dels seus deixebles i del cercle més ampli de les persones interessades. Compartia la taula i el menjar amb gent de tota mena. Eren àpats joioses. On hi ha Jesús arriba la joia del Regne. Practicava la tradició jueva de la Torà. Era un jueu observant, però, davant de persones malaltes, que pateixen o estan famolenques, l'observança de dissabte passa a un segon pla. Així és com Jesús interpretava la Torà. Per ell, el manament més important, és: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix». (Mt 22,37-39).
3. La relació amb Déu. Jesús va parlar sobre Déu amb el coneixement de qui en té una experiència especial. Sap que és compassiu amb el sofriment i el pecat humà. Li va tenir un tracte íntim, familiar: abba,  com el nen que balbuceja el nom del pare per primer cop: Jesús ensenyà a tenir confiança; si Déu té cura d’ells serà comprensiu amb les seves debilitats.
4. Mort. La mort de Jesús no es va produir per casualitat. Més aviat, va ser el preu que va pagar pel seu ministeri. Jesús va provocar una gran quantitat de conflictes amb les autoritats religioses del seu temps, malgrat no voler-ho. Però defensava una interpretació de Déu i de la Torà contrària a la interpretació oficial, I, els caps religiosos tenien la sensació, que l'entusiasme generat pel ministeri de Jesús era perillós. D’aquí la frase del gran sacerdot que l’acusava de blasfem: «...val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble (Jn 11,50).
 5. Resurrecció. La història no acaba aquí. Maria Magdalena i altres deixebles van anar al sepulcre i en comptes d’un cadàver, es varen trobar a Jesús viu, transformat en el Crist. La resurrecció dels morts –que havia de tenir lloc l'últim dia- ja havia començat; Jesús és transformat en glòria, és ressuscitat. Déu havia anul·lat la sentència dels homes.
6. Correlació amb la comunitat de deixebles. Els primers deixebles, després de la resurrecció i l'efusió de l'Esperit, van predicar i van donar testimoni de Jesucrist. Els deixebles d’avui, seguint el seu exemple i inspirats, també. pel poder de l'Esperit estem cridats a escriure el cinquè evangeli; una cristologia que doni respostes al moment actual.
 Si Jesús és el Camí, la Veritat i la Vida, el seu camí ha de ser el de l’Església. Jesús parlava amb paràboles, però no es va limitar a explicar-les, sinó que ell és la paràbola de Déu explicada al món. Ell és el gra de blat, el dragma perdut, el bon samarità i el pare (fill) pròdig.
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre d'Elisabeth A. Johson: La cristología, hoy.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada