dimecres, 23 de novembre de 2016

FLAVI JOSEP

Apunts,  3a.Trobada (Curs 2016-2017).


Jesús va ser un jueu marginal que es va moure entre un grup marginal en una província marginal del vast Imperi romà. Per això, fora dels evangelis, molt pocs pagans van escriure sobre ell. Però hi ha un que destaca per les seves referències a Jesús. Va ser Flavi Josep, un jueu aristòcrata romanitzat que va viure la segona meitat del s-I. Va néixer a Jerusalem (37-38 dC.) i va morir a Roma (100-101). Tenia l’arameu com a llengua materna. 
En el capítol XVIII del seu llibre Antiguitats jueves, anomenat Testimoni flavià explica: «En aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi, si és que se’l pot considerar verdaderament home, perquè fou autor del fets sorprenents, mestre de gent que rebia amb gust la seva veritat. Va atraure a molts jueus i a molts d’origen grec. Ell era el Messies. I quan Pilat, a causa d’una acusació feta pels homes principals d’entre nosaltres (jueus), el condemnà a la creu, els qui abans l’havien estimat no van deixar de fer-ho. Perquè el tercer dia se’ls va aparèixer altre vegada viu, com ho havien anunciat els profetes. I, fins aquest mateix dia, la tribu dels cristians, anomenats així a causa d’ell, no ha desaparegut».
Però és un text enganyós. Els investigadors, avui, veuen més que probable que hi ha nhagut un afegit de procedència cristiana. Perquè un pagà mai hagués posat que Jesús era el Messies, i a més, hi ha un canvi de flux narratiu més que evident. En tot això cal tenir en compta que allò considerat no autèntic, només es troba en una antiga versió russa (coneguda popularment com "eslava"). L’afegit seria dels s.II i III. 
És en el capítol XX del principal manuscrit grec d’Antiguitats, on el text sembla autèntic. Es tracta de la narració que fa Flavi Josep de la mort de Jaume. Diu això: «A la mort del procurador Festo (successor de Pilat) i el nomenament d’Albino (any 62 dC.). Mentre Albino està de camí cap a Palestina, el summe sacerdot Ananau el Jove, reuneix el Sanedrí sense consentiment del procurador i fa executar a diferents enemics». El passatge clau (Ant 209 1 §200) diu: «Així, doncs, havent pensat aquesta classe de persona (un cruel saduceu anomenat Ananao), que disposava d’una ocasió favorable, perquè Festo havia mort i Albino estava encara de camí, convocà una reunió (literalment, sanedrí) de Jutges i els dugué el germà de Jesús (anomenat Messies) que es deia Jaume, i a alguns altres, acusats de transgredit la llei, i els hi entregà, perquè morissin apedregats». 
Aquesta narració, però, suscita algunes curiositats. Una: que consideri Jesús un personatge menor. Si l’anomena no és tant per ell mateix sinó per a ubicar Jaume (Jacob), un nom tant corrent entre els Jueus, que es veu obligat a situar-lo en la seva línia genealògica. I en comptes de dir: fill de Jasé (Josep, que possiblement ningú coneixia) el relaciona amb el membre de la família més conegut. Però, per altra banda, es curiós que escrivint com ho fa pels no jueus, no pensi que hagi de detenir-se a explicar qui és aquest Jesús, tot i que el cita per ajudar a identificar Jaume. Això fa pensar als investigadors, que en l’original (que no s’ha trobat) Flavi Josep podia haver presentat prèviament a Jesús i explicat alguna cosa sobre ell. El més probable és que en el text autèntic de les Antiguitats hi hagués alguna referència a Jesús que s’hagués perdut en la traducció.
Malgrat tot, els investigadors no dubten de la seva autenticitat, perquè cap cristià s’hagués atrevit a identificar el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem d’una manera tant distant. Ells mai no haguessin dit: «el germà de Jesús» sinó: el germà del Senyor, que és com Pau anomenava Jaume. (cf Ga 1,15-19)
Apunts: Salvador Sol, sobre el llibre de John P. Meier: Un judio Marginal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada