dijous, 6 d’octubre de 2016

La marginalitat de Jesús

Apunts,  1a.  Trobada (Curs 2016-2017).

Jesús es defineix a sí mateix amb les paraules d’Isaïes: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». (Is 61,1-2 / Lc 4,18-19)
Els deixebles de Joan Baptista li pregunten: «Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?». La resposta de Jesús manifesta evidències: «els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà! (Lc 7,20-23)
En temps de Jesús a Palestina hi ha un Sanedrí i la societat està formada per: saduceus, escribes, zelotes, herodians i essenis. Cada grup respon a ideologies religioses i polítiques diferents. Jesús no formava part de cap d’aquest grups. 
Per això John P. Meier considera que es tracte d’«un jueu marginal», que no fa l’anunci del Regne en les grans ciutats de Galilea: Sèpforis o Tiberíades. «L’actuació de Jesús queda limitada als camins i pobles marginals [...]. Llocs, on la societat empeny els pobres». 
«Els «pobres de Jahvè» són els indigents, víctimes de la injustícia social denunciada contínuament pels profetes», que Mateu ampliarà als «pobres en l’esperit» perquè «d’ells és el Regne del cel». (Mt 5,3) 
El sociòleg Janice E. Perlman, en el seu estudi sobre pobresa urbana i política a Rio de Janeiro, esmenta cinc maneres d’identificar els grups marginals de les societats. els qui ocupen infrahabitatges, els aturats o que tenen un treball precari, els emigrants d’una cultura rural a una cultura urbana, les minories racials o ètniques que tenen dificultats per a integrar-se en el grup ètnic dominant, i els que se surten d’allò que és normal (desviats), ja sigui per algun tipus de patologia, per ser superdotats o inconformistes.
«Per un cristià pot ser dur acceptar que Jesús era senzillament insignificant per la història» Els principals historiadors dels I i II dC. Gairabé no en parlen. Flavi Josep no li dedica més espai que a Joan Baptista. Tàcit tampoc dedica gaire espai en referència a Crist. 
Per a un romà, «Jesús va merèixer la mort espantosa reservada als esclaus i els rebels». Per a un jueu, «se li va aplicar el càstig rigorós que contempla el Deuteronomi»: Quan un home ha comès un crim és sentenciat a mort i se l'executa penjant-lo en un arbre». (cf De 21, 22-23). Ara és «Déu maleeix aquell que està penjat [d’un arbre]», però pels coetanis, el procés i execució de Jesús es feia a un marginal. 
Cal prendre en consideració que durant «gairebé trenta anys Jesús es marginà a sí mateix: no va passar de ser un fuster de tants en un de tants pobles monstruosos de la baixa Galilea, que tenia una posició econòmica i respectabilitat social mínimes» malgrat que li permetessin «viure de forma decent». Però, obeint a un «ministeri profètic [...] abandonà el seu mitjà de vida i lloc d’origen, per a convertir-se en un desocupat itinerant» fins a ser rebutjat «en tornar al seu poble per ensenyar a la sinagoga».
També es va «marginar» pel fet de ser com era un «galileu rural», que sense haver «assistit a una escola d’escribes o estudiat amb algú mestre conegut [...] gosava posar en tela de judici els ensenyaments i pràctiques que acceptaven molts jueus del seu temps,

Selecció i redacció: Salvador Sol


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada