dimecres, 4 de maig de 2011

RECORDAR-NOS MÉS DE JESÚS

Article de: José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat. Font: Eclesalia

El relat dels deixebles d'Emaús ens descriu l'experiència viscuda per dos seguidors de Jesús mentre caminen des de Jerusalem cap a la petita vila d’Emaús, a vuit quilòmetres de distància de la capital. El narrador ho fa amb una destresa tal que ens ajuda a revifar també avui la nostra fe en Crist ressuscitat.
Dos deixebles de Jesús s'allunyen de Jerusalem abandonant el grup de seguidors que s'ha anat formant al voltant d'ell. Mort Jesús, el grup es va desfent. Sense ell, no té sentit seguir reunits. El somni s'ha esvaït. En morir Jesús, mor també l'esperança que havia despertat en els seus cors. ¿No està succeint alguna cosa d'això en les nostres comunitats? ¿No estem deixant morir la fe en Jesús?
No obstant això, aquests deixebles segueixen parlant de Jesús. No el poden oblidar. Comenten els fets. Tracten de trobar algun sentit al que han viscut al seu costat. «Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells». És el primer gest del Ressuscitat. Els deixebles no són capaços de reconèixer-lo, però Jesús ja és present caminant al costat d'ells. ¿No camina avui Jesús veladament al costat de tants creients que abandonen l'Església però el segueixen recordant?
La intenció del narrador és clara: Jesús s'apropa quan els deixebles el recorden i parlen d'ell. Es fa present allà on es comenta el seu evangeli, on hi ha interès pel seu missatge, on es conversa sobre el seu estil de vida i el seu projecte. ¿No és Jesús tan absent d’entre nosaltres perquè parlem poc d'ell?
Jesús està interessat a conversar amb ells: «De què parleu entre vosaltres tot caminant?» No s'imposa revelant la seva identitat. Els demana que segueixin explicant la seva experiència. Conversant amb ell, aniran descobrint la seva ceguesa. Se'ls obriran els ulls quan, guiats per la seva paraula, facin un recorregut interior. És així. Si a l'Església parlem més de Jesús i conversem més amb ell, la nostra fe reviurà.
Els deixebles li parlen de les seves expectatives i decepcions; Jesús els ajuda a aprofundir la identitat del Messies crucificat. El cor dels deixebles comença a cremar; senten necessitat que aquell "desconegut" es quedi amb ells. En celebrar el sopar eucarístic, se'ls obren els ulls i el reconeixen: Jesús és amb ells!
Els cristians hem de recordar-nos més de Jesús: citar les seves paraules, comentar el seu estil de vida, aprofundir el seu projecte. Hem d'obrir més els ulls de la nostra fe i descobrir-lo ple de vida a les nostres eucaristies. Ningú ha d'ésser més present. Jesús camina amb nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada