AIXÒ NO ENTRE NOSALTRES

Veure evangeli (Marc 10,35-45) i comentari de José Antonio Pagola

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: --Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

Jesús els preguntà: --Què voleu que faci per vosaltres?

Ells li respongueren: --Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

Jesús els contestà: --No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

Ells li respongueren: --Sí que podem.

Jesús els digué: --Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: --Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Marc 10,35-45)

Veure comentari : Diumenge 29 durant l’any – B (Marc 10,35-45)

AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI

Evangeli del diumenge 14 d’octubre i comentari de José Antonio Pagola

Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.

Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: --Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu!  És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: --Si és així, qui pot salvar-se?

Jesús se'ls mirà i digué: --Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

Llavors Pere li va dir: --Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.

Jesús digué: --Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. (Mc 10,17-30)

Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 28 durant l’any – B (Marc 10,17-30)

CONTRA EL PODER DEL BARÓ

Evangeli del diumenge

Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:--Què us va ordenar Moisès? 
Li respongueren: --Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. 
Jesús els digué: --Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 
Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi. 
Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: --El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri. 

Jesús i els infants

Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: --Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.  Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. 
I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.. (Mc 10, 2-16) 

Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 27 durant l’any – B (Marc 10,2-16)

NINGÚ NO TÉ L’EXCLUSIVA DE JESÚS

EVABGELI  I COMENTARI DE JISÉ ANTONIO PAGOLA

 Diumenge 26 durant l’any – B (Marc 9,38-43.45.47-48)

Joan digué a Jesús: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( Mc 9,38.43 )

»Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern.

»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga.  (Mc 9,38-48)

¿PER QUÈ HO OBLIDEM?

Evangeli i comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 25 durant l’any – B (Marc 9,30-37)

Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: --El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.

Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: --Què discutíeu pel camí?

Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué  --Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres  (Mc 9,30-37)

PRENDRE JESÚS SERIOSAMENT

Diumenge 16 de setembre. Evangeli i comentari 

Lectura primera Is 50,5-9a

He parat l'esquena als qui m'assotaven

Lectura segona Jm 2,14-18

Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta

Evangel i Mc 8,27-35i

Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo?

Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.

Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc?

Pere li respon: --Tu ets el Messies.

Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

 ......

Llavors començà a instruir-los dient: --Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.

I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: --Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.

Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: --Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. (Mc 8,27-35)

Comentari: José Antonio Pagola

Diumenge 24 durant l’any – B (Marc 8,27-35)

GUARIR LA SORDESA

Evangeki i comentari de José Antonio Pahola

Diumenge 23 durant l’any – B (Marc 7,31-37)

Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: -- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»

A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: --Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. (Mc 7, 31-37)